dimecres, 4 de març de 2015

Fuetada a les 50 ombres

Tanco la finestra de l'ordinador malhumorada i intento pensar. Dit "intento" perquè en realitat no puc. El tema m'enrabia massa. Encara em ressonen als ulls frases del tipus "és tan guapo... No haurien d'existir homes tan guapos. Se'm cau la bava. Uau" (semicit.). No puc, no puc... Millor ho deixo i ja reflexionaré més endavant.
*   *   *

Fa uns dies que dono voltes a un tema que m'amoïna, i penso que la propera celebració del Dia de la Dona és una excel·lent ocasió per posar-lo sobre la taula i reflexionar-hi. Es tracta del fenomen de Cinquanta ombres d'en Grey, novel·la eròtica d'E. L. James d'èxit aclaparador de la qual se n'acaba de fer la pel·lícula. Reconec que a mi la novel·la i la pel·lícula no m'interessen en absolut, però m'intrigava el fenomen com a manifestació exitosa de literatura eròtica destinada a dones. En realitat em creava cert malestar el que m'arribava de la novel·la, sobretot que s'hagués convertit en best-seller tractant-se d'una obra sobre dominació masculina i submissió femenina. Però preferia tenir criteri propi i vaig decidir començar a llegir-la...

... i confesso que no he pogut passar de la pàgina 69, xifra més eròtica que tot el que havia llegit fins el moment. Pot sonar pedant i prepotent, però el meu bon gust com a lectora m'ha impedit seguir llegint una novel·la d'una qualitat tan ínfima. Tinc molta feina, poc temps i bon gust.

Malgrat la temptativa fallida de lectura i deixant de banda el desencís (o, millor dit, cabreig) pel poc criteri literari del públic majoritari, vull manifestar el que penso de tot plegat. Em sembla esgarrifós que en ple segle XXI, en el nostre món occidental teòricament avançat, (post?)modern i "civilitzat", tantes dones s'hagin identificat amb la protagonista d'aquesta novel·la fins el punt de convertir-la en un èxit de vendes. No m'escandalitza en absolut el BDSM, el respecto i en sóc simpatitzant encara que no el comparteixi (els meus amics del facebook coneixen bé el meu personatge de la Zas, la que apareix a la imatge); i penso que tot és molt lícit en la intimitat dels llits (o poltres i fuets) i dins les fantasies de les pàgines escrites. En efecte, puc entendre que hi hagi gent a la que li agradi la dominació i el sotmetiment i pot molt bé inspirar obres literàries com ho ha fet des de fa segles. Però el que sí que m'escandalitza i fins i tot em preocupa seriosament és que la frustració sexual (i no només sexual) de tantes dones les hagin portat a sentir-se identificades amb un personatge que segueix un estereotipus femení tan conservador, denigrant i insuportablement cursi. Si la fantasia de milers de dones al món és la de sentir-se sotmesa per un malparit masclista confonent sexe amb afecte, desig amb amor, i amb la necessitat d'un edulcorat final feliç (versió sado i cutre del príncep blau dels contes de fades), crec que alguna cosa en tots aquests anys de lluita per l'emancipació de les dones ha fallat. I el més fotut és que la intenció de tot plegat era posar calentes les dones.

Crec que això posa de manifest que queda molta feina per fer i, sobretot, que no es pot permetre tornar enrere. No pretenc donar cap solució, però no crec que la via sigui lluitar per posar les dones al mateix lloc que els homes, sinó treballar en la realització d'individus, tant homes com dones, per tal de retrobar-nos mental i emocionalment amb la capacitat de reconèixer i acceptar les nostres semblances i diferències o, millor dit, complementarietats. És el que intento humilment cada dia... i sovint em sento a contracorrent.

I, evidentment, cal desenvolupar l'erotisme femení, diferent (complementari, enriquidor) als estereotipus masculins, acceptats i totalment generalitzats. Allò que posa calentes les dones no es mostra obscenament, sinó que se suggereix, s'olora, es toca, s'escolta. No és quelcom visual i frontal, sinó que és un fenomen ric i ple de matisos. I, per descomptat, no s'ha de buscar en la cursilada nyonya, sinó en el desig. En canvi, penso que la nostra quotidianitat està tan impregnada de la visió eròtica masculina que ni ens n'adonem. Tant és així que quan es veu un home atractiu nu o en posició suggerent sembla homosexual. Així doncs, reivindico l'expressió de l'erotisme femení ja.

Per acabar, unes últimes paraules: puc arribar a entendre al Grey perquè, certament, entren ganes de fotre un parell d'hòsties a la tipa de la novel·la. Zas!


Cap comentari: