La "tonadilla" a la Barcelona del darrer terç del segle XVIII més enllà de la Casa de Comèdies

Sovint associem les tonadillas amb els teatres públics de la segona meitat del segle XVIII, però el cert és que també van tenir un important conreu fora d'aquests escenaris formant part d'espectacles privats i ocis diversos dins de la societat setcentista. Això també es donà en el cas de Barcelona, tal com ho explico en aquest article que acaba de sortir a la revista Scripta de la Universitat de València. Per veure'l cliqueu aquí.

L'elaboració d'aquest article combina part de la meva tesi doctoral amb documentació nova i inèdita, de recent localització i estudi. Va sortir gairebé del no-res, com si unes niñas de Trentaclaus burletes me'l dictessin per donar memòria d'uns fets que, inquietantment, enllaçaven passat i present. Però els fets han quedat allí, en les parets del carrer de Trentaclaus, muts testimonis de passats musicals, teatrals i agònics, males fames i higiene necessària. Una força catàrtica i renovadora els ha donat forma productiva d'article.

Perdoneu-me per la poesia, però a vegades necessito treure-la a passejar.