Nou article: "Desmontando a Malbrú"

Després de tant de temps i tanta feina finalment es veu algun fruit. Tinc l'honor d'anunciar-vos que en el proper número de la revista Dieciocho, de la Universitat de Virgínia, sortirà un article meu titulat "Desmontando a Malbrú. La dramaturgia musical de la tonadilla dieciochesca a partir de La cantada vida y muerte del general Malbrú (1785) de Jacinto Valledor", on parteixo d'aquesta coneguda tonadilla de Valledor per comentar alguns aspectes de la dramatúrgia musical del gènere des d'un punt de vista eminentment semiòtic. Per a la seva confecció he comptat amb la inestimable ajuda del Prof. Lorenzo Bianconi, la María José Ruiz Mayordomo, el Christian Peytavy i el Joan Grimalt. Tot un plaer!

Conferència bolonyesa de la María José Ruiz Mayordomo

Avui tinc el plaer d'anunciar una activitat que em fa especial il·lusió. El proper 24 d'abril de 2012, a les 18:30, la María José Ruiz Mayordomo, la principal especialista en dansa històrica, ball bolero i dansa tradicional que hi ha a Espanya (i grandíssima amiga i persona; ni l'ordre ni els parèntesis no alteren el producte) farà una conferència a Bolonya, concretament a l'Asociación Hispania (Via Vallescura 12/2) titulada "Il magico percorso fino al Ballo Bolero: Spagna e Italia nel teatro del Settecento", on parlarà d'un tema apassionant: el desenvolupament del Ball Bolero com a espectacle teatral a l'Espanya del segle XVIII i els seus vincles amb Itàlia.

A més, amb aquesta estada la Marijose i jo aprofitarem per treballar en projectes molt suggerents que tenim entre mans, relacionats amb la recerca transdisciplinar sobre música i dansa en el segle XVIII. Ja aniré informant dels resultats. 

¡Gracias, Marijose, por venir y, sobre todo, por estar ahí!
Per a més informació: http://www.asociacionhispania.it/

Feliç i apassionant 2012!!

Escric per desitjar un molt feliç i apassionant 2012. Deixem enrere un any ple de viatges, tant exteriors com interiors, i sempre enriquidors, que han servit per descobrir paratges fascinants i aprendre a sortir-se'n de les tempestes més dures. Espero que a l'any que ve s'arribi a bon port... o almenys que el petit però valent i intrèpid vaixell de paper de la imatge es transformi en un transatlàntic (o potser ja ho és i ni ho sap! A vegades passa...).

La màgia dels objectes II: kleenexs perillosos

Mai no m'havia parat a pensar que un kleenex podia ser perillós, però he arribat a la conclusió de que sí, i molt.

El kleenex és un objecte que hom llença quan ja ha utilitzat. Però conec el cas d'un kleenex que, un cop comprovada la seva insòlita i sorprenent qualitat, va esdevenir una veritable arma de destrucció massiva capaç de desestabilitzar i capgirar tot el petit món d'unes tovalles aparentment molt ben conjuntades però en realitat apedaçades, fetes malbé i per llençar. L'única manera de tornar a l'estabilitat anterior va ser no només llençant el kleenex sinó eliminant-lo, destruint-lo amb odi... i el més cruel: utilitzant-lo per netejar les velles i brutes tovalles.

¡El pobre kleenex només havia fet la seva tasca, honestament i sense cap malícia! De fet, donades les circumstàncies, el kleenex fins i tot havia somniat, ingènuament, que podia passar a l'estatus de no-kleenex.

Dol molt... potser perquè tot parteix d'un mateix afecte, fàcilment confonible amb l'egoisme però que, ben entès i ben sentit, és infinitament més poderós que ell.

PD: com em va dir el meu excel·lent amic Manuel Rodrigo després d'haver llegit aquest relat, potser és que el kleeenex no era tal kleenex, sinó un mantell brodat d'or i plata per vestir el Nen Jesús de Praga. I... crec que té tota la raó del món.

La màgia de les paraules

Que no t'exclogui el vent dels seus combats

ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te

de nou la pell hauràs d'obrir finestres.

No sentis massa pietat de tu.

Llença les claus i aprèn-te més encara.

Miquel Martí i Pol

Aquests versos me'ls va regalar l'altre dia un bon amic, el Joan Farré, de part de tota la Capella Bach de la Societat Bach de Barcelona, a mode de comiat pel meu proper viatge a Bolonya.
Hi ha regals immaterials que arriben més a l'ànima que qualsevol cosa material; paraules que ressonen dins de la consciència per despertar les emocions més profundes en moments clau i entendre-ho tot d'una manera clara i diàfana.  ¡Visquem intensament les lluites i els plaers, siguem valents i segurs de nosaltres mateixos, no ens tanquem i continuem aprenent-nos!

Gràcies per tantes coses tan especials i màgiques... gràcies...

Ciao, Bologna!

Una nova notícia: al novembre me n'aniré a viure dos anys a Bolonya! El Ministeri d'Educació m'ha concedit un ajut per fer una estada postdoctoral a la Universitat d'aquesta ciutat, la més antiga d'Europa! Allí investigaré sobre dramatúrgia musical de la mà dels que possiblement són més grans especialistes mundials en aquesta matèria: els professors Lorenzo Bianconi i Marco Beghelli. I tindré al meu abast una de les biblioteques universitàries més impressionants que hi ha. Un autèntic luxe!

Serà l'inici d'una nova etapa, molt esperada i per la què he lluitat una barbaritat, com molts de vosaltres sabeu. Aquesta etapa és un pas decisiu que deixa enrere (o vol millorar) moltes coses, bones i dolentes, volgudes i dolgudes, però sempre aprenent de tot i vivint amb intensitat, perquè d'això es tracta. I a més, tot plegat es donarà en una ciutat tan meravellosa com... Bolonya!!!! Les fotografies del google són raquítiques comparades amb la realitat, creieu-me. I la gent... ni us explico. I el menjar... buenoooo!

Així doncs... si algú m'ha de dir res abans del meu viatge que ho digui ara o que calli per sempre!! XD

Ara toquen comiats "físics" a punta pala, encara que vindré molt sovint per les terres catalanes.  Els comiats sempre són tristos... però avui en dia en el món globalitzat on vivim ja no hi ha distàncies. I Bolonya és a un cop d'avió, i jo a un cop d'email, telf o cam ;-)

Ci vediamo a Bologna!! :-D

Congrés sobre Boccherini

Del 2 al 4 de novembre es fa, a Madrid, el Congrés Internacional "Luigi Boccherini y la música de su tiempo II", organitzat per la Universitat Autònoma de Madrid i el Reial Conservatori de Música de Madrid. Estic convençuda que serà una excel·lent ocasió per aprofundir en la vida i obra d'aquest interessantíssim compositor del segle XVIII. Es comptarà amb la participació d'especialistes com Yves Gérard, José Carlos Gosálvez (BNE), Germán Labrador (UAM), Elisabeth Le Guin (UCLA), Begoña Lolo (UAM), Marco Mangani (Università di Ferrara) o Rudolf Rasch (Universität Utrecht); i es tractaran aspectes com l'entorn social, cultural i familiar de Boccherini, fonts impreses i manuscrites, influències coreogràfiques i teatrals, etc.
De fet, el divendres 4 a les 10 del matí la María José Ruiz Mayordomo i jo hi presentem una comunicació titulada "Boccherini y el minueto: estudio sobre la evolución de su pensamiento coréutico-musical desde una perspectiva transdisciplinar" dins de la sessió "Práctica e interpretación musical". Es tracta d'una aproximació transdisciplinar (la Marijose és coreòloga i jo musicòloga) a l'evolució musicocorèutica que experimentà el gènere del minuet durant el segle XVIII a través dels minuets que han quedat de Boccherini (alguns per a ballar i altres sobretot en música de cambra, com quartets i quintets). Us asseguro que és interessantíssim!!!