Crec que acabar l'any ressenyant el II Simposi Internacional d'Arts Escèniques (Sueca, 10-12 de desembre de 2009) és una excel·lent manera de concloure un 2009 especialment fructífer (llevat que encara inclogui algun
post abans del dia 31, cosa que no crec). De fet, aquest simposi va ser un esdeveniment ric en tots els sentits: no només des del punt de vista intel·lectual i acadèmic, sinó -sobretot- humà, i també que gastronòmic!
Vam gaudir de ponències i comunicacions de gran qualitat científica sobre diversos aspectes del teatre breu de part de consagrats especialistes, novells investigadors i testimonis de primera mà: actors, directors d'escena, guionistes i dramaturgs com Manuel Molins i Josep Maria Benet i Jornet, qui clausurà el simposi amb la lectura d'una obra breu seva, inèdita. De fet, la vessant "pràctica" del teatre breu també estigué present en diversos espectacles:
un col·loqui de carrer basat en la més pura tradició valenciana i la representació
amateur del sainet
El virgo de la Vicenteta de Josep Bernat i Baldoví. En aquest sentit, la meva amiga i col·lega Anna Maria Villalonga (que també ha ressenyat aquest event en el seu
bloc) i jo vam fer una petita aportació el dia de la nostra sessió (10 de desembre) amb la lectura dramatitzada d'un diàleg de finals del XVIII o inicis del XIX com a exemple de la seva comunicació (m'hagués agradat fer el mateix amb alguna de les meves
tonadillas, però no va ser possible).
Tot plegat es va desenvolupar en un ambient distès i relaxat que acabà creant un entranyable caliu humà ideal per compartir coneixements, experiències i bon humor amb veterans i novells, "teòrics" i "pràctics", gent d'aquí i d'allà (Catalunya, València, les Illes, però també Uruguay, Corea, Gal·les...), tots sota el denominador comú del teatre català. I els millors escenaris on dur-ho a terme foren, entre altres, els àpats -especialment generosos i boníssims!-, els passejos per l'acollidora població de Sueca i la visita a la casa de Joan Fuster (a la imatge).
Finalment, voldria esmentar un minúscul però significatiu detall: el fet que se'm convidés a parlar de
tonadillas és un petit -i modest- pas per vèncer la manca de diàleg que encara hi ha entre, per una banda, filòlegs i historiadors del teatre i, per altra banda, musicòlegs a l'hora d'estudiar un fenomen tan complex i transversal com el teatre. Així, doncs, gràcies per comptar amb mi i per oferir-me la possibilitat de gaudir i compartir aquest esdeveniment.
