dilluns, 2 de gener de 2017

Molt bon any 2017

Des d'aquí us desitjo un excel·lent 2017, amb el desig que sigui molt bo, productiu i enriquidor per a tothom i ple d'ocasions per gaudir de bona música i de bon art. Tornarà a ser any Granados, però també celebrarem el 500 aniversari de Pere Alberch Vila, un dels compositors més importants del Renaixement a Catalunya. Aniré informant!

dissabte, 1 d’octubre de 2016

Any Misson - Año Misón

Aquests dies estaré molt enfeinada amb diversos esdeveniments centrats en la figura de Lluís Misson (o Misón en castellà) (1727 - 1766), de qui es compleixen 250 anys de la seva defunció. Aquest músic nascut (casualment) a Mataró és un excel·lent compositor de mitjans segle XVIII però encara massa oblidat i poc interpretat. A banda de ser considerat a l'època un gran flautista i oboista, on més va reeixir va ser en la composició de música de teatre. De fet, se'l considera el "pare" de la tonadilla.
Aprofitant l'efemèride de la seva mort, m'he engrescat en les següents activitats:

  • "De majas y tonadilleras. Un diàleg entre Misson i Granados", conferència-concert on cantaré (i no només!!) acompanyada per la pianista Viviana Salisi. Serà el 8 d'octubre de 2016 a les 18 h. al Museu Europeu d'Art Modern (entrada: 16 euros). Forma part del III Cicle de Música Història i Patrimoni de Barcelona Ars Longa. Per a més informació: www.arslonga.cat
  • Simposi Internacional "Música i teatre al segle XVIII hispànic a l'entorn de Lluís Misson (1727 - 1766)", que es durà a terme els dies 2 i 3 de novembre a Mataró i a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró, l'ESMUC i la Universitat Autònoma de Madrid. Per a més informació: blogs.uab.cat/simposimisson 

divendres, 6 de maig de 2016

"El cos galant": serminari sobre música i dansa a la UAB

Acabarem el curs a la UAB amb un seminari sobre música i dansa al segle XVIII amb la María José Ruiz Mayordomo i jo mateixa. Serà una ocasió excel·lent per conèixer millor la relació entre cos i gestualitat en la música set-centista. Parlarem de les danses "internacionals" (minuets i suite) i balls "localistes" com el fandango. Serà els dies 23 i 25 de maig de 2016 a la UAB (aula 605, Departament d'Art i Musicologia). Hi esteu tots convidats!

dissabte, 23 d’abril de 2016

Novetats "tonadillesques" II: articles

MCV46-1_Couv
Aprofitant que avui és Sant Jordi, voldria donar a conèixer les meves últimes publicacions "tonadillesques". En efecte, en poques setmanes han sortit a la llum alguns articles meus fruits de les meves recerques postdoctorals:

- "Ritmos de tonadilla. Algunas consideraciones a partir de la obra conservada de Jacinto Valledor", Cuadernos de Música Iberoamericana, 28 (2015), pp. 87-114, on parlo d'uns ritmes molt presents a les tonadillas, gairebé omnipresents, i que estan relacionats amb els ritmes de tango i havanera i fins i tot amb passos que la María José Ruiz Mayordomo i jo hem descobert en les nostres recerques sobre música de dansa al segle XVIII hispànic.

- "Representaciones  musicales de lo francés en tonadillas dieciochescas", Mélanges de la Casa de Velázquez, 46-1 (abril 2016), pp. 167-196, on comento diversos recursos musicals utilitzats pels compositors de tonadillas per representar personatges francesos o relacionats amb França (petimetres sobretot). Gràcies a aquesta recerca s'explica el concepte set-centista de marcialidad, que encara era relliscós.
Realment ha estat un plaer publicar en dues revistes tan prestigioses, una dins de la musicologia i l'altra en l'anomenat "hispanisme". Qui vulgui exemplars digitals de les separates, m'ho pot demanar o consultar el meu perfil en Academia.edu.

dimecres, 20 d’abril de 2016

novetats "tonadillesques" I: congrés sobre Blas de Laserna

Del 5 al 7 d'abril vam tenir el privilegi de gaudir del congrés "Blas de Laserna (1751-1816) en el bicentenario de su muerte. Una mirada sobre el teatro musical de la época" a la Universitat Autònoma de Madrid, dirigit pel Germán Labrador i l'Elisabeth Le Guin. Era necessari aprofitar aquesta efemèride per fer un merescudíssim homenatge a un dels més grans compositors de música teatral del segle XVIII hispànic. Al llarg dels dies del congrés vam tenir l'ocasió de conèixer i aprofundir en aspectes de la seva obra com les tonadillas, els melòlegs, les escenes mudes, les comèdies amb música, els oratoris, etc., des de punts de vista diversos, originals i creatius i, sobretot, amb molt d'entusiasme.

En aquesta ocasió la María José Ruiz Mayordomo (in absentia per feina) i jo vam presentar una comunicació titulada "Tras los pasos del bolero: genealogía de un baile de escuela", on vam replantejar els antecedents i la conformació del bolero de finals del segle XVIII més enllà de les llegendes urbanes sobre els seus "orígens mítics" (amb noms com Sebastián Cerezo o Antón Boliche) i anant a les fonts i als testimonis de l'època des d'un punt de vista crític i transversal.

Però també vaig tenir l'ocasió de col·laborar en un "taller de tonadillas" junt amb dos mestres de la interpretació d'aquest repertori, Ingartze Astuy i Germán Torrellas. La meva aportació va consistir en entendre aquest repertori "des del cos", fent ballar als assistents i cantant una tirana de Laserna amb la gestualitat rítmica que comporta la música. Haig de dir que, malgrat la gosadia, l'experiment va funcionar a les mil meravelles!

I per últim vaig tenir l'honor de moderar la taula dedicada a les intèrprets femenines, on vam conèixer millor tres dones cabdals als escenaris de l'època de Laserna: la seva dona María Pulpillo gràcies a la Ingartze Astuy (que la va encarnar amb gran solvència), La Tirana amb José María Martín Valverde (el "nou Cotarelo") i La Caramba amb José Prieto Marugán.

Cal dir que allò més important d'aquests esdeveniments no és el que es diu en les sessions, sinó el caliu que s'hi crea. Laserna va ser una excusa per tornar-nos a veure una colla d'apassionats (uns "frikis", vaja, però "apassionat" és més set-centista) d'aquests temes i divertint-nos fent el que més ens agrada. Gracias, Germán y Elisabeth; gracias, colegas y amigos de la UAM.    

Però cal recordar que no és només any Laserna, sinó també any Lluís Misson (1727-1766), músic nascut a Mataró i considerat el "pare" de la tonadilla. No podem oblidar-nos d'un dels millors compositors de casa nostra (encara que fos fortuïtament). Com sempre dic, "Misón es un filón"!

divendres, 25 de desembre de 2015

BON NADAL I FELIÇ 2016

Vull desitjar-vos molt bon Nadal i un feliç 2016. Serà un any ple d'efemèrides: els aniversaris de Ramon Llull, Cervantes i Shakespeare, però també de molts músics com Enric Granados, Sebastián Durón i dos grans "tonadillers", Blas de Laserna i Lluís Misson (o Misón, com es prefereixi). Així, doncs, promet ser un any farcit de cultura... Esperem que sigui així!!!

diumenge, 29 de novembre de 2015

Congrés sobre teatre musical breu del segle XVIII a la RESAD

Els dies 14-16 de novembre vam tenir l'oportunitat de gaudir del fantàstic congrés Teatro musical español del siglo XVIII (teatro breve): géneros y nuevas perspectivas que la Universitat Autònoma de Madrid i la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic van organitzar conjuntament. Aquest congrés es va plantejar com a espai on van dialogar no només musicòlegs, filòlegs i estudiosos del teatre, sinó també la pràctica i la teoria, la recerca i la posada en escena. Vam poder gaudir des de ponències d'especialistes de renom en teatre musical del segle XVIII com Fernando Doménech, Germán Labrador o Juan Antonio González Marín (també músic pràctic), fins a meravelloses posades en escena, com l'exquisida reconstrucció d'un ball pantomim set-centista o de la tonadilla de Pau Esteve La desdicha de tonadillas, passant per ponències i comunicacions que van plantejar la complexitat del tema del congrés en la seva gran varietat (melòlegs, sainets, folles, balls dramàtics, etc.).
La meva aportació al congrés va ser conjuntament amb la María José Ruiz Mayordomo, com ja és habitual en nosaltres des de fa quatre anys. Vam presentar la comunicació "El fandango en la dramaturgia tonadillesca: el gesto en su contexto", continuació de la nostra comunicació a Nova York. En ella vam exposar les diferents formes en què apareixen els fandangos en les tonadillas set-centistes i quina relació s'hi estableix entre gest corèutic i gest musical. La rebuda de la nostra proposta, molt d'acord amb l'interès del congrés per conjuntar teoria i pràctica, va ser excel·lent. Des d'aquí aprofito per agrair als col·legues de la UAM i RESAD l'enorme hospitalitat que vam gaudir i l'haver portat a terme una iniciativa tan necessària i enriquidora. Espero sincerament que aquest entusiasme es mantingui i dongui molts més fruits. Muchas gracias por todo, colegas y amigos de la UAM y RESAD. ¡Hasta muy pronto!