dijous, 6 de setembre de 2018

Ressenya de "Jacinto Valledor y la tonadilla"

Per fi comença a parlar-se del meu llibre! El crític Albert Ferrer Flamarich ha fet una excel·lent ressenya del meu llibre que ha sortit publicada el 3 de setembre de 2018 en dues versions:

dijous, 12 d’abril de 2018

Novetat editorial: "Jacinto Valledor y la tonadilla"


foto de Aurèlia Pessarrodona.Per Sant Jordi sortirà el meu llibre Jacinto Valledor y la tonadilla, on s'actualitza la visió de la tonadilla del segle XVIII a partir d'un compositor francament interessant, que va desenvolupar bona part de la seva carrera a Barcelona. Es tracta d'una important aportació als estudis sobre el teatre musical del segle XVIII hispànic, destinada no només a musicòlegs, sinó també a filòlegs i historiadors del teatre. Compta amb un pròleg del Prof. Josep Maria Sala Valldaura.
Per a comandes: pedidos@editorialarpegio.com 




dilluns, 2 de gener de 2017

Molt bon any 2017

Des d'aquí us desitjo un excel·lent 2017, amb el desig que sigui molt bo, productiu i enriquidor per a tothom i ple d'ocasions per gaudir de bona música i de bon art. Tornarà a ser any Granados, però també celebrarem el 500 aniversari de Pere Alberch Vila, un dels compositors més importants del Renaixement a Catalunya. Aniré informant!

dissabte, 1 d’octubre de 2016

Any Misson - Año Misón

Aquests dies estaré molt enfeinada amb diversos esdeveniments centrats en la figura de Lluís Misson (o Misón en castellà) (1727 - 1766), de qui es compleixen 250 anys de la seva defunció. Aquest músic nascut (casualment) a Mataró és un excel·lent compositor de mitjans segle XVIII però encara massa oblidat i poc interpretat. A banda de ser considerat a l'època un gran flautista i oboista, on més va reeixir va ser en la composició de música de teatre. De fet, se'l considera el "pare" de la tonadilla.
Aprofitant l'efemèride de la seva mort, m'he engrescat en les següents activitats:

  • "De majas y tonadilleras. Un diàleg entre Misson i Granados", conferència-concert on cantaré (i no només!!) acompanyada per la pianista Viviana Salisi. Serà el 8 d'octubre de 2016 a les 18 h. al Museu Europeu d'Art Modern (entrada: 16 euros). Forma part del III Cicle de Música Història i Patrimoni de Barcelona Ars Longa. Per a més informació: www.arslonga.cat
  • Simposi Internacional "Música i teatre al segle XVIII hispànic a l'entorn de Lluís Misson (1727 - 1766)", que es durà a terme els dies 2 i 3 de novembre a Mataró i a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró, l'ESMUC i la Universitat Autònoma de Madrid. Per a més informació: blogs.uab.cat/simposimisson 

divendres, 6 de maig de 2016

"El cos galant": serminari sobre música i dansa a la UAB

Acabarem el curs a la UAB amb un seminari sobre música i dansa al segle XVIII amb la María José Ruiz Mayordomo i jo mateixa. Serà una ocasió excel·lent per conèixer millor la relació entre cos i gestualitat en la música set-centista. Parlarem de les danses "internacionals" (minuets i suite) i balls "localistes" com el fandango. Serà els dies 23 i 25 de maig de 2016 a la UAB (aula 605, Departament d'Art i Musicologia). Hi esteu tots convidats!

dissabte, 23 d’abril de 2016

Novetats "tonadillesques" II: articles

MCV46-1_Couv
Aprofitant que avui és Sant Jordi, voldria donar a conèixer les meves últimes publicacions "tonadillesques". En efecte, en poques setmanes han sortit a la llum alguns articles meus fruits de les meves recerques postdoctorals:

- "Ritmos de tonadilla. Algunas consideraciones a partir de la obra conservada de Jacinto Valledor", Cuadernos de Música Iberoamericana, 28 (2015), pp. 87-114, on parlo d'uns ritmes molt presents a les tonadillas, gairebé omnipresents, i que estan relacionats amb els ritmes de tango i havanera i fins i tot amb passos que la María José Ruiz Mayordomo i jo hem descobert en les nostres recerques sobre música de dansa al segle XVIII hispànic.

- "Representaciones  musicales de lo francés en tonadillas dieciochescas", Mélanges de la Casa de Velázquez, 46-1 (abril 2016), pp. 167-196, on comento diversos recursos musicals utilitzats pels compositors de tonadillas per representar personatges francesos o relacionats amb França (petimetres sobretot). Gràcies a aquesta recerca s'explica el concepte set-centista de marcialidad, que encara era relliscós.
Realment ha estat un plaer publicar en dues revistes tan prestigioses, una dins de la musicologia i l'altra en l'anomenat "hispanisme". Qui vulgui exemplars digitals de les separates, m'ho pot demanar o consultar el meu perfil en Academia.edu.

dimecres, 20 d’abril de 2016

novetats "tonadillesques" I: congrés sobre Blas de Laserna

Del 5 al 7 d'abril vam tenir el privilegi de gaudir del congrés "Blas de Laserna (1751-1816) en el bicentenario de su muerte. Una mirada sobre el teatro musical de la época" a la Universitat Autònoma de Madrid, dirigit pel Germán Labrador i l'Elisabeth Le Guin. Era necessari aprofitar aquesta efemèride per fer un merescudíssim homenatge a un dels més grans compositors de música teatral del segle XVIII hispànic. Al llarg dels dies del congrés vam tenir l'ocasió de conèixer i aprofundir en aspectes de la seva obra com les tonadillas, els melòlegs, les escenes mudes, les comèdies amb música, els oratoris, etc., des de punts de vista diversos, originals i creatius i, sobretot, amb molt d'entusiasme.

En aquesta ocasió la María José Ruiz Mayordomo (in absentia per feina) i jo vam presentar una comunicació titulada "Tras los pasos del bolero: genealogía de un baile de escuela", on vam replantejar els antecedents i la conformació del bolero de finals del segle XVIII més enllà de les llegendes urbanes sobre els seus "orígens mítics" (amb noms com Sebastián Cerezo o Antón Boliche) i anant a les fonts i als testimonis de l'època des d'un punt de vista crític i transversal.

Però també vaig tenir l'ocasió de col·laborar en un "taller de tonadillas" junt amb dos mestres de la interpretació d'aquest repertori, Ingartze Astuy i Germán Torrellas. La meva aportació va consistir en entendre aquest repertori "des del cos", fent ballar als assistents i cantant una tirana de Laserna amb la gestualitat rítmica que comporta la música. Haig de dir que, malgrat la gosadia, l'experiment va funcionar a les mil meravelles!

I per últim vaig tenir l'honor de moderar la taula dedicada a les intèrprets femenines, on vam conèixer millor tres dones cabdals als escenaris de l'època de Laserna: la seva dona María Pulpillo gràcies a la Ingartze Astuy (que la va encarnar amb gran solvència), La Tirana amb José María Martín Valverde (el "nou Cotarelo") i La Caramba amb José Prieto Marugán.

Cal dir que allò més important d'aquests esdeveniments no és el que es diu en les sessions, sinó el caliu que s'hi crea. Laserna va ser una excusa per tornar-nos a veure una colla d'apassionats (uns "frikis", vaja, però "apassionat" és més set-centista) d'aquests temes i divertint-nos fent el que més ens agrada. Gracias, Germán y Elisabeth; gracias, colegas y amigos de la UAM.    

Però cal recordar que no és només any Laserna, sinó també any Lluís Misson (1727-1766), músic nascut a Mataró i considerat el "pare" de la tonadilla. No podem oblidar-nos d'un dels millors compositors de casa nostra (encara que fos fortuïtament). Com sempre dic, "Misón es un filón"!