diumenge, 23 de desembre de 2012

Bon Nadal i feliç 2013

Aquest any més que mai cal desitjar unes bones festes i un excel·lent 2013 (any Verdi). Sabem que no serà un any fàcil, però cal emprendre'l amb tota la il·lusió del món. 
Deixem enrera un 2012 ple de recerques, tant interiors com exteriors, amb resultats sorprenents que encara s'han de consolidar. Esperem que, malgrat les dificultats, aquests resultats es consolidin. Aquest serà, sens dubte, el meu propòsit. Auguri!

dilluns, 17 de desembre de 2012

Sobre la transversalitat: reflexions arran d'un retrobament amb els orígens


El passat divendres 14 de desembre vaig anar a la presentació de la traducció a l’italià de Lampedusa, de Rafael Argullol, a Forlì. Ha estat una bonica casualitat que es fes aquest acte a la mateixa universitat on estic ara, tot i que a la seva seu de Forlì. Per a mi retrobar-me amb el Rafael Argullol, professor meu d’Estètica a la Universitat Pompeu Fabra quan hi estudiava Humanitats, ha estat molt significatiu després de tants anys. Ha representat tornar amb intensitat al que representa l’experiència de la UPF per a mi i que porto gravada als gens: la transversalitat, la integritat de pensament, l’absurditat de la divisió entre disciplines, intentar entendre l’home i el món —microcosmos i macrocosmos— com un tot divers veritablement fascinant, tant en els aspectes bons com en els dolents, la felicitat i l’adversitat, la salut i la malaltia, etc. I descubrir-lo és tota una aventura, a vegades dura, però que val la pena. No pretenc saber-ho tot però sí almenys intento entendre-ho així, com un tot orgànic i canviant, i el que no coneixo procuro aprendre-ho i integrar-ho amb sentit crític a partir del diàleg. Estic farta que em diguin “clar, tu que ets musicòloga…” quan jo no em sento ni musicòloga ni no musicòloga: sóc jo i punt.
Han presentat a l’Argullol com a un home del  Renaixement. Cert, ho és. Jo m’hi sento en bona mesura: una estranya dona del Renaixement —en el sentit d’“integral”— que busca encaixar de la millor de les maneres en un món massa fragmentat en tots els sentits: físic, mental i espiritual. El propòsit encara resulta complicat; no és un encaix fàcil i menys en els temps que corren, tan inestables i destructius; però no desespero. Almenys, la conferencia m’ha donat pistes i la novel·la, que llegiré amb fruïció en la seva versió italiana —la veritable versió original!—, segur que també.
Moltes gràcies, Prof. Argullol. Moltes gràcies, UPF!