divendres, 19 d’agost de 2011

Mandales i Psicologia: "desembussar" la ment


Avui voldria comentar quelcom que pot sonar esotèric però que considero molt interessant: el món dels mandales com a via per a l'autoconeixement.

No pretenc entrar en detalls en el que són els mandales; sobre això hi ha teories molt profundes (com les de Jung) i webs molt acurades (per exemple, vegi's aquí la definició de la Wikipèdia).
Tampoc en sóc cap erudita ni pretenc ser-ho, però voldria comentar la meva experiència, encara que sigui breument, per si a algú li pot ser d'utilitat (tot i que això és molt personal, cadascú ha de trobar el seu sistema d'autoconeixement més adient... i si vol).

"Mandala" es tracta d'un terme sànscrit que significa "diagrama". Els mandales consisteixen en representacions simbòliques, més o menys abstractes i normalment amb forma circular. L'ús dels mandales com a símbols del microcosmos i del macrocosmos prové principalment de
l'hinduisme i del budisme, però aquest tipus de formes es donen en multitud de cultures, com els rosetons de les catedrals gòtiques. Per exemple, Stonehenge (a la imatge de dalt) seria un cas de mandala gegant del Neolític!

Pintar mandales pot esdevenir un excel·lent mètode de meditació activa i una via molt efectiva per conèixer-se a un mateix, com tants d'altres. Segons la meva experiència, fer-ho amb absoluta llibertat i espontaneïtat pot servir com a expressió del jo interior, que flueix sense cap llast analític. D'aquesta manera un pot aprendre coses decisives per a la seva felicitat: ser un mateix amb total llibertat, sinceritat i responsabilitat, observar els problemes amb perspectiva i trobar-hi solucions, viure la grandesa del present conscient del futur i aprenent del passat, perdonar-se els errors i fins i tot permetre'ls, assumir les limitacions de les circumstàncies, sentir amb profunditat i sense por, obrir el cor i estimar amb tota la intensitat i com quelcom veritablement etern, patir sense rancúnia encara que els demés vulguin fer mal..., i fins i tot saber amb absoluta certesa que allò que s'ha viscut (tant un com el que es reb dels altres) ha estat totalment real i no pot ser d'altra manera, encara que els demés després vulguin negar-ho autoenganyant-se... En definitiva: vida.

Per tant, l'objectiu de tot plegat seria "desembussar-se", és a dir, treure's llastos de la ment per bucejar en el nostre interior, sovint perdut en un laberint de valors tradicionals, tabús, idees preconcebudes, prejudicis, moralitats, pors, manipulacions, etc. Tot plegat pot dur a viure experiències meravelloses, veritablement màgiques i impossibles de descriure, però absoluta i autènticament reals (de fet, aquesta seria la realitat, i no l'alienant rutina!). Potser seria millor parlar d'experiències extraordinàries, és a dir, fora d'allò ordinari. De fet, penso que aquest autoconeixement (sigui per la via que sigui i per molt esotèric que sembli) és més efectiu que la racional Psicologia.

De totes formes, sóc conscient que a vegades s'ha de claudicar per motius irresolubles que potser aporten un altre tipus de felicitat (família, economia...). però crec que aquest esperit lliure i sincer amb un mateix s'ha de mantenir sempre. És com voler oblidar quelcom podant-ho i empeltant-hi una altra cosa; el resultat difícilment serà satisfactori si la base no és sincera. I d'aquesta manera, basant tot en mentides, hom es fa mal a un mateix i a tota la gent que estima. Jo prefereixo que d'un brot meu, sincer i autèntic, en surti quelcom que m'enriqueixi i enriqueixi als demés.

Gràcies x tot plegat, mandales! Gràcies x x tot el bo, malgrat el dolor. Sempre al meu cor.

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.