Hola a tots. Amb aquesta postaleta que he fet -com és habitual gairebé cada any per aquestes dates- us desitjo un molt bon Nadal i un feliç any 2009 (any Händel, Haydn, Albéniz... i Valledor!).MOLT BONES FESTES!!!!
Hola de nou. Us anuncio que el proper 17 de gener de 2009 (dissabte), a la tarda (encara m'han de confirmar l'hora) tornaré a participar en un concert de cant i arpa amb l'arpista Ester Estrada. Serà a l'Església Protestant de Barcelona Centre (c/ Tallers 26) i en aquest cas l'Ester interpretarà peces per a arpa sola a la primera part (Bach, Telemann, etc.) i a la segona part repetirem bona part del concert del passat dia 14 de desembre incloent-hi una cançó de Haydn com a petit homenatge a aquest compositor pel bicentenari de la seva mort.
Us anuncio que el proper 14 de desembre a les 19 h. intervindré en un concert de cant i arpa que s'inclourà en les celebracions de Nadal de la Parròquia de Sant Miquel dels Sants de Barcelona. L'arpista Ester Estrada (a la foto) i jo tocarem peces de M. Samuel-Rousseau, del Renaixement hispànic i anglès i de Schütz, C. Ph. E. Bach i Händel, tot vinculat més o menys amb el Nadal. A la segona part del concert hi intervindrà el cor Impromptus dirigit per Murat Khupov.

Avui ha sortit el llibre La 'tonadilla' del segle XVIII i Catalunya, una edició de quatre tonadillas que he fet per a l'editorial Tritó on intento mostrar els vincles entre aquest gènere i Catalunya a partir d'obres de tres compositors catalans o de procedència catalana com El soldado (1761) de Manuel Pla, Una graciosa de una compañía y un compositor de viejo (1762) del mataroní Lluís Misson i La buñuelera y el catalán (1775) del barceloní Pau Esteve; i el cas de Jacinto Valledor, un compositor madrileny que estigué a Barcelona conreuant aquest gènere amb obres bilingües (català-castellà) com La ramilletera (ca. 1773-1775), inclosa en aquesta edició.
El proper dia 8 de novembre a les 20:00 el Cor Bach participarà en una missa a la Parròquia de Sant Miquel dels Sants com a record per a socis de la Societat Bach que han mort recentment. Interpretarem fragments de la Missa de Requiem de Mozart: Seqüència, Hostias, Sanctus, Agnus Dei, Lux Aeterna (soprano solista: Lola Rubió; acompanyament a l'orgue a càrrec d'Eduard Mañé). En aquesta ocasió també es farà la presentació del nou director del cor, Murat Khupov.
I, finalment, els meus amics i companys de bungalow: la Lucía, el Víctor i la Dominique. Són genials!!!!
En aquesta ocasió escric per comentar una altra experiència molt gratificant. Es tracta de l'assistència que vaig fer a un curset d'estiu sobre música antiga que la Universitat d'Almeria (UAL) organitza al poblet de Vélez Blanco entre el 28 de juliol i el 2 d'agost. Durant aquesta setmana aquest poble es volca en la realització d'aquest curset, organitzat de la següent manera: pel matí, de 10 a 2, es feien els tallers (dansa històrica, cant, cant coral, corda pulsada i tecla -orgue i clave-), per la tarda hi havia conferències i al vespre es podia anar al festival de música antiga i barroca que es fa paral·lelament.
Aquesta vegada escric per comentar un fet que em va passar abans de l'agost. Per aquelles casualitats de la vida, vaig conèixer a un personatge curiosíssim i molt interessant: es diu Tuti Elizegui i ben a prop de casa meva hi ha instal·lat el seu local on fa cursets de cant harmònic. En aquella ocasió vaig tenir l'oportunitat d'escoltar en viu aquest cant harmònic i us asseguro que em va causar un veritable xoc: aquest home, a partir d'una nota molt greu que fa a mode de bordó, és capaç de crear melodies precioses i dificilíssimes amb els harmònics. Em va explicar que això prové de Tuva, al sud de Sibèria, i ho vincula amb els xacres i amb l'equilibri emocional no només de qui ho realitza, sinó també de qui ho escolta. En aquest sentit, em va explicar anècdotes sorprenents, però el que més em va sobtar va ser el fet que aquest tipus de cant pot ajudar moltíssim a desenvolupar l'oïda de persones sordes i sord-mudes. Potser sóc més escèptica pel que fa a les aplicacions emocionals d'aquest cant, però em va semblar quelcom increïble, us ho asseguro. Per a més informació sobre aquest personatge i el fenomen del cant harmònic, podeu anar a la seva web: http://www.osolobo.es/.
El proper diumenge dia 6 de juliol, a les 19 h. i a l'església de Sant Miquel dels Sants (c/ Escorial 163) es fa el concert de fi de curs, dedicat al Sant Patró de l'església. En aquesta ocasió el programa que interpreten les tres corals de la parròquia i l'orquestra Canticela és de luxe: Salve Regina i Stabat Mater de Rheinberger per la Coral de Sant Miquel dels Sants; Gloria de Vivaldi per la Coral Genciana; i Vespres Solemnes de Diumenge de Mozart pel Cor Bach.
Per fi ha sortit el darrer número de la "Revista de Musicología" (XXX, núm. 1, 2007), que inclou un article meu titulat "El estilo musical de la tonadilla escénica dieciochesca y su relación con la ópera italiana a través de la obra de Jacinto Valledor (1744-1809)" (pp. 9-49). Es tracta d'una ampliació d'una comunicació que vaig presentar al Congrés Internacional "La música de Mozart i la recepció del classicisme a Espanya" (Barcelona 3-7 de juliol de 2006) i en ell parlo de l'estil de la tonadilla escènica i dels seus vincles amb l'òpera italiana deixant de banda qualsevol ideologia de caire nacionalista, que és el que ha prevalgut en els estudis sobre la tonadilla escénica -i el teatre musical espanyol del s. XVIII en general- fins fa ben poc.
Recentment ha sortit publicat el llibre Teatro y música en España: los géneros breves en la segunda mitad del siglo XVIII (Joaquín Álvarez Barrientos - Begoña Lolo, eds. Madrid: CSIC-UAM, 2008) com a resultat del congrés que amb el mateix nom es va realitzar a Madrid del 26-28 de març de 2007. Hi inclou un capítol meu titulat "Aportaciones al estudio del uso del catalán en el teatro barcelonés del siglo XVIII a partir de la tonadilla escénica" (pp. 117-131), on mostro l'ús del català en tonadillas escèniques bilingües que s'interpretaren al Teatre de Barcelona (el conegut tradicionalment com a "Teatre de la Santa Creu") durant el segle XVIII. En general, tot el llibre és de gran interès, ja que posa al dia molts aspectes del teatre breu del segle XVIII tant des de la musicologia com des de la filologia i la història del teatre.
