Del 5 al 7 d'abril vam tenir el privilegi de gaudir del congrés "Blas de Laserna (1751-1816) en el bicentenario de su muerte. Una mirada sobre el teatro musical de la época" a la Universitat Autònoma de Madrid, dirigit pel Germán Labrador i l'Elisabeth Le Guin. Era necessari aprofitar aquesta efemèride per fer un merescudíssim homenatge a un dels més grans compositors de música teatral del segle XVIII hispànic. Al llarg dels dies del congrés vam tenir l'ocasió de conèixer i aprofundir en aspectes de la seva obra com les tonadillas, els melòlegs, les escenes mudes, les comèdies amb música, els oratoris, etc., des de punts de vista diversos, originals i creatius i, sobretot, amb molt d'entusiasme.
En aquesta ocasió la María José Ruiz Mayordomo (in absentia per feina) i jo vam presentar una comunicació titulada "Tras los pasos del bolero: genealogía de un baile de escuela", on vam replantejar els antecedents i la conformació del bolero de finals del segle XVIII més enllà de les llegendes urbanes sobre els seus "orígens mítics" (amb noms com Sebastián Cerezo o Antón Boliche) i anant a les fonts i als testimonis de l'època des d'un punt de vista crític i transversal.
Però també vaig tenir l'ocasió de col·laborar en un "taller de tonadillas" junt amb dos mestres de la interpretació d'aquest repertori, Ingartze Astuy i Germán Torrellas. La meva aportació va consistir en entendre aquest repertori "des del cos", fent ballar als assistents i cantant una tirana de Laserna amb la gestualitat rítmica que comporta la música. Haig de dir que, malgrat la gosadia, l'experiment va funcionar a les mil meravelles!
I per últim vaig tenir l'honor de moderar la taula dedicada a les intèrprets femenines, on vam conèixer millor tres dones cabdals als escenaris de l'època de Laserna: la seva dona María Pulpillo gràcies a la Ingartze Astuy (que la va encarnar amb gran solvència), La Tirana amb José María Martín Valverde (el "nou Cotarelo") i La Caramba amb José Prieto Marugán.
Cal dir que allò més important d'aquests esdeveniments no és el que es diu en les sessions, sinó el caliu que s'hi crea. Laserna va ser una excusa per tornar-nos a veure una colla d'apassionats (uns "frikis", vaja, però "apassionat" és més set-centista) d'aquests temes i divertint-nos fent el que més ens agrada. Gracias, Germán y Elisabeth; gracias, colegas y amigos de la UAM.
Però cal recordar que no és només any Laserna, sinó també any Lluís Misson (1727-1766), músic nascut a Mataró i considerat el "pare" de la tonadilla. No podem oblidar-nos d'un dels millors compositors de casa nostra (encara que fos fortuïtament). Com sempre dic, "Misón es un filón"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada