dilluns, 17 de desembre del 2012

Sobre la transversalitat: reflexions arran d'un retrobament amb els orígens


El passat divendres 14 de desembre vaig anar a la presentació de la traducció a l’italià de Lampedusa, de Rafael Argullol, a Forlì. Ha estat una bonica casualitat que es fes aquest acte a la mateixa universitat on estic ara, tot i que a la seva seu de Forlì. Per a mi retrobar-me amb el Rafael Argullol, professor meu d’Estètica a la Universitat Pompeu Fabra quan hi estudiava Humanitats, ha estat molt significatiu després de tants anys. Ha representat tornar amb intensitat al que representa l’experiència de la UPF per a mi i que porto gravada als gens: la transversalitat, la integritat de pensament, l’absurditat de la divisió entre disciplines, intentar entendre l’home i el món —microcosmos i macrocosmos— com un tot divers veritablement fascinant, tant en els aspectes bons com en els dolents, la felicitat i l’adversitat, la salut i la malaltia, etc. I descubrir-lo és tota una aventura, a vegades dura, però que val la pena. No pretenc saber-ho tot però sí almenys intento entendre-ho així, com un tot orgànic i canviant, i el que no coneixo procuro aprendre-ho i integrar-ho amb sentit crític a partir del diàleg. Estic farta que em diguin “clar, tu que ets musicòloga…” quan jo no em sento ni musicòloga ni no musicòloga: sóc jo i punt.
Han presentat a l’Argullol com a un home del  Renaixement. Cert, ho és. Jo m’hi sento en bona mesura: una estranya dona del Renaixement —en el sentit d’“integral”— que busca encaixar de la millor de les maneres en un món massa fragmentat en tots els sentits: físic, mental i espiritual. El propòsit encara resulta complicat; no és un encaix fàcil i menys en els temps que corren, tan inestables i destructius; però no desespero. Almenys, la conferencia m’ha donat pistes i la novel·la, que llegiré amb fruïció en la seva versió italiana —la veritable versió original!—, segur que també.
Moltes gràcies, Prof. Argullol. Moltes gràcies, UPF!