Que no t'exclogui el vent dels seus combats
ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te
de nou la pell hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu.
Llença les claus i aprèn-te més encara.
Miquel Martí i Pol
Aquests versos me'ls va regalar l'altre dia un bon amic, el Joan Farré, de part de tota la Capella Bach de la Societat Bach de Barcelona, a mode de comiat pel meu proper viatge a Bolonya.
Hi ha regals immaterials que arriben més a l'ànima que qualsevol cosa material; paraules que ressonen dins de la consciència per despertar les emocions més profundes en moments clau i entendre-ho tot d'una manera clara i diàfana. ¡Visquem intensament les lluites i els plaers, siguem valents i segurs de nosaltres mateixos, no ens tanquem i continuem aprenent-nos!
Gràcies per tantes coses tan especials i màgiques... gràcies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada