Vam gaudir de ponències i comunicacions de gran qualitat científica sobre diversos aspectes del teatre breu de part de consagrats especialistes, novells investigadors i testimonis de primera mà: actors, directors d'escena, guionistes i dramaturgs com Manuel Molins i Josep Maria Benet i Jornet, qui clausurà el simposi amb la lectura d'una obra breu seva, inèdita. De fet, la vessant "pràctica" del teatre breu també estigué present en diversos espectacles: un col·loqui de carrer basat en la més pura tradició valenciana i la representació amateur del sainet El virgo de la Vicenteta de Josep Bernat i Baldoví. En aquest sentit, la meva amiga i col·lega Anna Maria Villalonga (que també ha ressenyat aquest event en el seu bloc) i jo vam fer una petita aportació el dia de la nostra sessió (10 de desembre) amb la lectura dramatitzada d'un diàleg de finals del XVIII o inicis del XIX com a exemple de la seva comunicació (m'hagués agradat fer el mateix amb alguna de les meves tonadillas, però no va ser possible).
Tot plegat es va desenvolupar en un ambient distès i relaxat que acabà creant un entranyable caliu humà ideal per compartir coneixements, experiències i bon humor amb veterans i novells, "teòrics" i "pràctics", gent d'aquí i d'allà (Catalunya, València, les Illes, però també Uruguay, Corea, Gal·les...), tots sota el denominador comú del teatre català. I els millors escenaris on dur-ho a terme foren, entre altres, els àpats -especialment generosos i boníssims!-, els passejos per l'acollidora població de Sueca i la visita a la casa de Joan Fuster (a la imatge).
Finalment, voldria esmentar un minúscul però significatiu detall: el fet que se'm convidés a parlar de tonadillas és un petit -i modest- pas per vèncer la manca de diàleg que encara hi ha entre, per una banda, filòlegs i historiadors del teatre i, per altra banda, musicòlegs a l'hora d'estudiar un fenomen tan complex i transversal com el teatre. Així, doncs, gràcies per comptar amb mi i per oferir-me la possibilitat de gaudir i compartir aquest esdeveniment.