L'elaboració d'aquest article combina part de la meva tesi doctoral amb documentació nova i inèdita, de recent localització i estudi. Va sortir gairebé del no-res, com si unes niñas de Trentaclaus burletes me'l dictessin per donar memòria d'uns fets que, inquietantment, enllaçaven passat i present. Però els fets han quedat allí, en les parets del carrer de Trentaclaus, muts testimonis de passats musicals, teatrals i agònics, males fames i higiene necessària. Una força catàrtica i renovadora els ha donat forma productiva d'article.
Perdoneu-me per la poesia, però a vegades necessito treure-la a passejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada