En aquesta ocasió voldria celebrar una efemèride molt poc sabuda però per a mi molt entranyable: dins d'aquest any en què es compleixen tants aniversaris "rodons" de compositors (Händel, Haydn, Albèniz, Mendelssohn, etc.), també cal incloure el de Jacinto Valledor (1744-1809), el compositor del què faig la tesi i que va contribuí al desenvolupament d'un gènere tan interessant i desconegut com la tonadilla escènica tant a Barcelona com a Madrid. Segons sembla, Valledor va morir cap a finals del mes de febrer de 1809, de manera que per aquestes dates se celebra el dos-cents aniversari de la seva mort.La seva obra més reeixida i encara interpretada és la tonadilla La cantada vida y muerte del general Malbrú (1785), inspirada en la popularíssima cançó "Malbrough s'et va-t-en guerre" -o el nostre "Mambrú se fue a la guerra"-, de la què us poso una il·lustració alusiva. No obstant, Valledor feu altres obres notables: les divertidíssimes El instruido de moda (1785) i El chasco del abate (1785), tonadillas molt virtuosístiques com Madrid a la vista (1785) o fins i tot tonadillas bilingües (en català i castellà) per al Teatre de Barcelona (on va treballar entre, aproximadament, 1773 i 1785) com La ramilletera (ca. 1773-1775), obra que recentment he editat a Tritó (La "tonadilla" del segle XVIII i Catalunya, Barcelona: Tritó, 2008).
1 comentari:
Felicitats per la part que et toca, que sé que és molta. Ho sé per experiència, perquè quan treballes tant amb un personatge te'l fas teu totalment.
A més, convé reinvindicar totes aquestes figures, com tu i jo ja intentem fer en les nostres esferes, diferents però similars.
Una abraçada,
Anna Maria
Publica un comentari a l'entrada